Al cor de Andalusia, una teoria audaç emergeix per desafiar la nostra comprensió de la història antiga i els misteris que encara perduren. La noció que l'Atlàntida, l'imperi llegendari descrit per Plató, jeu sota l'actual Sevilla, amb dues Germanes com a part integral d‟aquest enigma, promet revolucionar l‟arqueologia i la història tal com les coneixem.
Els doctors en Història i arqueòlegs, Michael Martínez i David Mendoza, estan al capdavant d'aquesta investigació provocativa. El seu llibre, “Atlàntida. La història de l'Imperi Calcolític”, no només captura la imaginació sinó que també presenta evidències convincents que podrien validar una de les incògnites més grans de la humanitat: la ubicació real de l'Atlàntida.
contingut
L'Imperi Ocult
Durant mil·lennis, la ubicació de l'Atlàntida ha estat objecte de debat, amb teories que la situen des de l'Oceà Atlàntic fins a racons oblidats d'antigues terres. Tot i això, Martínez i Mendoza suggereixen que hem estat buscant als llocs equivocats. Basant-se en una meticulosa anàlisi dels textos de Plató i evidències arqueològiques, argumenten que la Sevilla del Calcolític, una illa en aquella època, albergava la capital atlante.
Plató Reinterpretat
La clau de la seva teoria rau en una reinterpretació dels diàlegs “Tineu” i “Críties” de Plató. Contrari a la creença popular que associa el mític estret esmentat per Plató amb el de Gibraltar, els investigadors apunten a un estret de quatre quilòmetres entre Còria i Dos Hermanas, que fa cinc mil·lennis servia de porta als vaixells atlants. Aquesta via marítima, ara desapareguda, es va satisfer de fang després d'un cataclisme, coincidint amb les descripcions de Plató sobre les aigües intransitables que van segellar el destí de l'Atlàntida.
Evidències Arqueològiques
La investigació revela més que teories; està recolzada per troballes arqueològiques que sorprenen i corroboren. Des de ullals d'elefants assiris, que testimonien el comerç marítim, fins a piràmides a Carmona i pintures rupestres a Jimena de la Frontera, els indicis d'una civilització avançada i marítima al sud de la Península Ibèrica són irrefutables.
A Valencina de la Concepción, a prop de Sevilla, s'ha descobert una ciutat calcolítica de proporcions monumentals, amb una necròpolis i zona industrial, que suggereix una societat complexa i organitzada, desafiant la noció que Occident havia de desenvolupar-lo a influències orientals com els fenicis .
Un Desafiament a la Història
Aquest descobriment no sols proposa una nova ubicació per a l'Atlàntida sinó que també planteja preguntes profundes sobre la història de la civilització a Occident. L'evidència suggereix que la península ibèrica va ser un centre d'innovació i comerç molt abans del que es creia, amb una societat que ja navegava i comerciava pel Mediterrani a l'Edat del Coure, des de la Costa Brava fins i tot l'estret de Gibraltar.
La Controvèrsia
Els autors són conscients que la seva teoria provocarà debat i escepticisme. L'Atlàntida ha estat considerada per molts com un mer mite, però les evidències presentades a la seva investigació suggereixen el contrari. La implicació que Dos Hermanas, un terme modern, formava part d'aquest antic imperi, convida a una radical reconsideració del que sabem sobre la prehistòria de Sevilla i el seu entorn.
Aquest treball no només enriqueix la nostra comprensió del passat sinó que també obre noves vies de recerca, prometent desenterrar més secrets del sòl andalús. La història de l'Atlàntida a Dos Hermanas és un testimoniatge de com l'arqueologia pot transformar mites en realitat, desafiant i expandint els límits del nostre coneixement històric.
