Estornins i plaques solars

Plaques solars i estornells

Els estornells constitueixen una plaga i alguns ajuntaments, com el Ajuntament de Mollerussa, tracten de combatre la plaga d'estornells amb una vintena d'altaveus que emeten crits de rapinyaires per espantar-los. Els estornells es refugien de nit a les poblacions on tenen els seus dormitoris, per protegir-se dels depredadors i pel gradient tèrmic de les ciutats. La presència massiva d'estornells fa malbé el paviment i el mobiliari urbà amb les seves defecacions. Els sistemes de prevenció de la plaga d'aquests ocells consisteixen en aparells sonors dissuasius i altaveus que estan programats per emetre, quan comença a fosquejar, una simulació de crits de rapinyaires que espanten els estornells i així eviten que dormin als arbres de les poblacions i minimitzen els problemes de salubritat que ocasionen i que motiven les queixes de la ciutadania. Encara que aquestes mesures dissuasòries són eficaces durant un temps els estornells acaben acostumant-se i tornen a dormir als arbres de les poblacions.

En altres poblacions, com Girona, s'observen menys estornells a la plaça poeta Marquina amb les actuacions per espantar els ocells consistents en:

• làsers,
• sons d'alarma
• crits de rapinyaires,
• falcons,
• trampes
• artefactes pirotècnics

Tota aquesta bateria de mesures té un elevat cost econòmic i s'utilitza per intentar fer fora les aus dels arbres de les poblacions i encara que l'empresa contractada assenyala que cada any detecten menys exemplars per l'efectivitat del sistema, la intervenció s'ha de repetir perquè hi ha massa ocells i els seus excrements embruten la via pública.

Els estornells usen el caos com a arma defensiva.

Quan aquests estornells es disposen a baixar en grans esbarts a dormir als arbres de les poblacions el falcó pelegrí intenta capturar-los però, qui guanyarà la velocitat del falcó o la caòtica formació dels estornells? Els estornells amb els seus moviments coordinats despisten el falcó que amb prou feines aconsegueix fer-se amb alguna presa.

Altres causes de l'expansió dels estornells són:

• El seu gregarisme que els protegeix davant d'aus i altres depredadors.
• Els estornells assetgen i expulsen altres aus dels seus nius.
• Els estornells acaben amb l'aliment que permet sobreviure altres espècies a l'hivern.
• Hi ha una correlació entre la gran quantitat d'estornells i el declivi d'altres espècies.
• Són una espècie omnívora que pot explotar una àmplia gamma d'aliments, des d'invertebrats fins a llavors i fruites.
• La seva visió binocular combinada amb les característiques del bec els permet trobar aliments en climes més freds millor que altres aus, cosa que significa que no han de migrar a climes més càlids a l'hivern.
• Les seves habilitats cognitives ho fan pràcticament invulnerable als atacs dels humans.

Estornins, una espècie invasora que va venir per quedar-s'hi.

L'estornell pinto, també conegut com Sturnus vulgaris, és una mena d'au que pertany a la família Sturnidae. Es caracteritza pel seu plomatge negre iridiscent amb taques blanques en forma d'estrelles a la part superior durant l'època de reproducció. A l'hivern, el seu plomatge es torna més clapejat.

Els estornells pintos són aus omnívores i s'alimenten d'una àmplia varietat d'aliments, incloent insectes, cucs, fruites, llavors i deixalles humanes. Són coneguts per la seva capacitat per imitar sons i poden ser bastant sorollosos a les seves esbarts. Aquesta espècie és nativa d'Europa, però també s'ha introduït a altres parts del món, incloent-hi Amèrica del Nord. Són aus socials que solen formar grans grups durant l'hivern, i poden causar problemes en àrees urbanes a causa del comportament i els hàbits gregaris.

L'estornell pinto Sturnus vulgaris ja ha envaït Amèrica tant a la part nord, central, com sud. Aquesta voraç espècie invasora va arribar als Estats Units per culpa de Shakespeare, en efecte un fred matí de març de 1890, el farmacèutic i aficionat al teatre Eugene Schieffelin, immigrant d'origen alemany, es va dirigir al Central Park de Nova York carregat amb gàbies plenes de ocells. Influenciat per l'obra de William Shakespeare, Schieffelin va obrir les gàbies i va alliberar els ocells. Aquest greu error mediambiental va canviar l'ecologia dels Estats Units per sempre.

Shakespeare només va esmentar els estornells una vegada a «Enric IV» Hotspur es rebel·la contra el rei i pensa que una forma de turmentar-lo seria ensenyar a un estornell a dir «Mortimer», el nom d'un dels enemics del rei. Aquest únic esment és el causant d'un autèntic desastre ambiental.

Schieffelin era membre de la Societat Nord-americana d'Aclimatació, que tenia com a objectiu introduir plantes i aus d'Europa al «Nou Món», perquè els immigrants se sentissin com a casa en arribar a la nova nació d'Amèrica. El seu irresponsable acte és la causa que avui hi hagi a Amèrica del Nord al voltant de 200 milions d'estornells, cosa que constitueix un desastre per als agricultors i per als ramaders i també per als habitatges i el mobiliari urbà de les ciutats. S'estima que, cada any, aquesta espècie invasora causa gairebé US$1.000 milions en danys als Estats Units d'Amèrica.

També són un greu perill per a l'aviació perquè quan un aparell travessa una de les seves espesses bandades les aus s'introdueixen als motors i els efectes són devastadors.

En el cas de Sud-amèrica, la seva presència és un fenomen més contemporani, amb els primers albiraments registrats a Buenos Aires a principis de la dècada de 1980, particularment a Argentina, exercint una pressió significativa sobre l'ecosistema local. Experts de la Universitat Nacional de La Plata es troben analitzant les pautes comportamentals i les repercussions d'aquests ocells a l'entorn.

“Les criatures foranes entren en competència amb les natives pels mateixos recursos. Moure i introduir una espècie en un entorn nou és sempre l'inici d'un procés invasiu. Però l'etapa final d'aquest procés, on l'espècie aconsegueix establir-se amb una població en creixement i expansió, és influenciada per múltiples elements”, va comentar el Dr. Adrián Jauregui, líder de la investigació i membre del Laboratori d'Ecologia d'Aus de l'Institut de Limnologia “Dr. Raúl A. Ringuelet”, vinculat a la Universitat Nacional de La Plata i al CONICET.

Els nius a les plaques solars

L'estornell pinto és una au passeriforme que busca cavitats per niar i que ha estès la seva presència a Oceania ia Amèrica.

Els estornells sovint es confonen amb els còrvids perquè són uns excel·lents imitadors que tenen capacitat de copiar el cant d'altres aus, però no es conformen amb això, sinó que també reprodueixen amb fidelitat sons tan diferents com el raucar de les granotes, el telèfon mòbil o lalarma dun cotxe. També se'ls ha relacionat sovint amb els còrvids pel color fosc del plomatge, la capacitat per emetre graznits i per la seva alta capacitat cognitiva. És en aquest darrer tret on rau la seva facilitat per reconèixer cants d'aus o altres sons, memoritzar-los i emetre'ls en determinades circumstàncies o èpoques de l'any.

Lamentablement, però, la seva expansió descontrolada està perjudicant altres espècies natives i causant greus danys a l'agricultura, la ramaderia ia les ciutats. I el més lamentable és que nosaltres estem facilitant aquesta expansió:

Les plaques solars per a la producció d'energia elèctrica o d'aigua calenta sanitària es col·loquen a les teulades. Si es tracta d'una construcció moderna les plaques ja estan integrades a l'estructura de l'edifici, però a moltes de les cases que tenen una teulada de teules àrabs les plaques es col·loquen damunt les teules, cosa que facilita un munt de cavitats on aquestes aus poden niar i tirar endavant les seves niuades amb tota seguretat.

Els nius dels estornells són molt voluminosos i sovint estan compostos de materials molt heterogenis a més de vegetals, com a plàstics, trossos de tela i sobretot trossos de poliestirè expandit conegut com porexpan que obtenen d'escombradors i fins i tot per les proteccions antiaus que posem als ràfecs dels nostres edificis. Aquests nius incrustats voluminosos entre les teules i les plaques solars poden perjudicar greument la integritat de l'edifici, en efecte: en cas de pluges torrencials l'aigua queda retinguda pel niu i les canals s'omplen d'aigua fins al nivell de la teula anterior per on l'aigua pot entrar a l'edifici i causar goteres i tota mena de desperfectes.

Però als estornells no els importen els desperfectes que puguin causar als edificis i gràcies a les nostres cases i les nostres plaques solars estan mesurant unes taxes de creixement mai vistes abans de l'era de les energies renovables.