per Josep Mª Reichardt La estufa de pellets és el sistema de calefacció més eficaç, ecològic i econòmic que hi ha. Cap alternativa no reuneix l'òptim d'aquestes tres característiques que fan de les estufes i barbacoes de pèl·lets el producte que està més en auge i del que s'espera més creixement de les vendes en els propers anys.
El pèl·let s'obté de la biomassa forestal procedent de la neteja de muntanyes, que es tritura grollerament per al seu transport a les fàbriques de pèl·letització, aquesta fase de la primera trituració rep el nom de «estelles» i la seva mida oscil·la entre pocs centimetres i fins i tot 20 centímetres de longitud. A la fàbrica s'assequen i es trituren de nou fins a convertir-los en una fina farina de fusta. Després passa a la màquina pèl·letitzadora que sotmet aquesta fina pols a pressió contra un encuny que dóna com a resultat els pèl·lets com també passa amb les fàbriques de pinso per a animals.
Tant per l'origen, com pel tractament que reben els pèl·lets són un combustible molt eficaç, amb un alt poder calorífic i que deixen molt poc residu tant gasós com de cendres. A més, la seva combustió resulta neutra en emissions de CO2 perquè el CO2 que emet és el mateix que han capturat les plantes de l'atmosfera.
Avantatges i desavantatges d'usar pèl·lets per a la calefacció
A diferència de les xemeneies de llenya, els pèl·lets són molt nets i fàcils de transportar. Es comporten com un líquid que va fluint cap al cremador de l'estufa a mesura que cal més poder calorífic, la llenya d'una xemeneia és pesada i s'ha de recompondre contínuament perquè no s'apagui. A més, deixa molta cendra i la xemeneia plena d'ollí. En canvi el pèl·let, com que ha estat prèviament triturat i assecat fins al límit, amb prou feines deixa residus gasosos i molt poca cendra.
Encara que un quilogram de pèl·lets té aproximadament la meitat de poder calorífic que un quilogram de gasoil, no obstant el seu preu és quatre vegades inferior i per tant la calefacció amb pèl·lets resulta a meitat de preu que la de gasoil. A més, l'estufa de pèl·lets asseca l'ambient i deixa a l'aire la càlida sensació de les antigues xemeneies i les llars domèstiques. Jo he vist famílies reunides al voltant de l'estufa de pèl·lets, veient la flama del cremador, en lloc d'estar davant del televisor.
Un avantatge mediambiental addicional és que el consum de pèl·lets per a calefacció o barbacoes repercuteix indirectament en la prevenció dels incendis forestals perquè el combustible que s'acumula a les muntanyes i que indefectiblement acaba provocant l'incendi forestal, sigui per accident o provocat, és la matèria prima del pèl·let i per tant si es retira el combustible de la muntanya els possibles incendis forestals són menys greus i més fàcils de controlar. Cada hectàrea de muntanya produeix anualment un metre cúbic de fust dels arbres i un metre cúbic addicional d'altres productes vegetals altament inflamables, com els matolls, la mala herba, la fullaraca, les branques, etc. Com que fins a l'aparició de les estufes de pèl·lets l'únic aprofitament forestal era el dels fustos dels arbres i aquest aprofitament té lloc cada 35 o 45 anys en funció de les espècies, fins que es fa l'explotació forestal s'han acumulat a cada hectàrea de bosc 35 o 45 metres cúbics de combustibles altament inflamables i que en cas de produir-se un incendi forestal ho fan gairebé impossible d'aturar.
