per Josep Mª Reichardt 
Impost a les grans fortunes, Com esquivar-ho? Diu la dita popular que a Espanya hi ha dos tipus de ciutadans, els rics i els que paguen impostos. Aquest tema s'ha posat damunt la taula com a element de debat des del mes de setembre passat. La veritat és que cal ser previsor, sobretot si se'n gestiona una empresa familiar i els impostos no només afecta un mateix sinó que incideixen en una bona part de la pròpia família.
Això és evident si analitzem la càrrega tributària que suporten les 35 empreses de l'Ibex que, sobre els beneficis que obtenen, no arriba més que al 3 o al 4%. La resta, fins al 35% que haurien de tributar respon a tota mena d'exempcions i excepcions que figuren a la «lletra petita» dels Pressupostos Generals de l'Estat, aquí el «Gran Mestre de la Lletra Petita» va ser Durán i Lleida que des de la seva suite del Palace i al servei de les grans empreses, posava la coma al redactat de les lleis tributària de manera que les grans empreses tributaven menys pels seus ingressos que qualsevol jubilat. Per exemple, l'exempció per doble imposició de dividends.
La categoria següent dels que menys tributen són els professionals liberals i els empresaris que, dels seus ingressos poden deduir-se les despeses que necessiten per obtenir aquests ingressos, incloses les quotes del lísing del seu Mercedes Benz…
Finalment hi ha els grans contribuents a les arques de l'Estat que són els treballadors per compte d'altri i els pensionistes. Tots els seus ingressos estan declarats, amb prou feines es poden deduir una misèria i, a diferència d'empreses i autònoms, tributen dues i tres vegades pels mateixos ingressos, per exemple sobre els ingressos íntegres tributen el IRPF sense poder-se deduir les despeses necessàries per obtenir aquests ingressos, si compren algun producte o servei amb aquests ingressos tributen el IVA que no es poden deduir, quan es jubilen tornen a tributar el IRPF pels ingressos que van obtenir mentre treballaven que ja van tributar i que ara els permeten cobrar la pensió, i quan es moren els hereus han de pagar l'impost de successions…
Quan el govern està format pels partits de dretes avancen les reduccions dels impostos directes als més rics, o el que és el mateix retrocedeixen els avantatges del Estat del Benestar (menys escoles, menys sanitat, menys carreteres…). Total, els rics no necessiten escoles públiques perquè els seus fills van a escoles privades, no necessiten hospitals públics perquè es poden pagar medicina privada, no necessiten transports públics perquè es poden pagar el transport en vehicles privats.
Quan governen les esquerres han de fer un exercici de redistribució de la riquesa encara que sense esmenar les bases de la injustícia social, cosa que al final resulta en un exercici d'hipocresia. La conclusió és que els rics són cada cop més rics i que cada vegada hi ha més pobres. Dins aquest exercici de redistribució de la riquesa avança la tramitació del nou impost a les grans fortunes: el Govern ha accelerat els tràmits i vol tenir-lo llest abans que s'acabi l'any.
Immediatament s'han engegat consultes dirigides a assessors fiscals i advocats experts en enginyeria fiscal per esquivar o rebaixar el gravamen. Hi ha diverses estratagemes:
- Dividir, que no és res més que dividir el patrimoni, si l'impost afecta les fortunes de més de 3 milions d'euros cal dividir la fortuna familiar entre dues o més persones per eludir l'impost.
- Empreses Familiars: la tributació de la empresa Familiar és molt favorable, arribant a obtenir un 95% d'exempció en la tributació dels actius relacionats amb lactivitat empresària.
En un esforç de dissimular la seva hipocresia el Congrés aprova a més dels impostos a les grans fortunes, altres a la banca ia les energètiques, encara que ja veurem si tenen algun efecte real en la recaptació perquè encara que inicialment s'esperava que l'impost a la banca recaptés 1.500 milions anuals i el de les energètiques, 2.000 milions. No obstant això, aquesta segona xifra serà sensiblement inferior, ja que una esmena pactada entre el Govern i el PNB deixa fora els ingressos procedents dactivitats regulades. En definitiva, és un exercici maniqueu de posar al costat de les grans fortunes les empreses que més es beneficien de la crisi que ens afecta a tots, com són els bancs i les energètiques. Els tres nous impostos (banca, energètiques i grans fortunes) han passat aquest dijous 24 de novembre de 2022 el seu tràmit definitiu al Congrés i passaran al Senat per a la seva aprovació i entrada en vigor el proper 1 de gener. El Govern s'ha assegurat el suport dels socis parlamentaris habituals per poder tirar endavant les noves figures fiscals.
Els representants dels rics han rebutjat la mesura amb 152 diputats que han votat en contra, incloent-hi PP, Vox, ciutadans, Navarra Suma o Fòrum Astúries. La norma passarà al Senat amb el rebuig de la bancada de la dreta. PP, Vox i Ciutadans han rebutjat en bloc aquestes mesures i han advertit que és susceptible de ser recorregudes i anul·lades als tribunals argumentant que l'impost suposarà una doble tributació.
La norma ha inclòs noves esmenes sobre altres regles fiscals. La més destacada és la que afecta els incentius fiscals per a la producció audiovisual de pel·lícules i sèries. Entre altres qüestions, el límit màxim es manté als 10 milions d'euros en el cas de les sèries, encara que abans era per temporada i ara serà per capítol. Això beneficiarà, entre altres, les grans plataformes de streaming per les seves produccions a Espanya, com ara Netflix, HBO Màx o Amazon.
