Empresa familiar. Les més importants d'Espanya

Emilio Botín Sanz de Sautuola i García dels Ríos, després de passar diversos anys com a Director General, és nomenat president del Banco Santander l'any 1986, succeint al seu pare. Des de llavors el Grup Santander no ha parat de créixer i expansionar-se i és una de les entitats financeres més importants d'Espanya, Europa i Llatinoamèrica. A la mort d'Emilio Botín Sanz de Sautuola i García dels Ríos l'any 2014, el Consell d'Administració nomena per unanimitat nova presidenta Doña Ana Botín.  

Arturo Fierro-Viña ha pertangut a 29 consells d'administració de bancs i empreses vinculades al grup financer familiar. Com a càrrecs més importants destaquem: president de Naviera Fierro, del Banc de Finances, de Fasa-Renault, de Taurus Ediciones; vicepresident i conseller delegat del Banc Ibèric; vicepresident de Financera Fierro; vocal d'indústries Cemar, de la Companyia Trasatlàntica Espanyola i de la Companyia Ibèrica de Valors. L'any 1977 Arturo Fierro va entrar al consell d'administració del Banc Central, quan aquest va adquirir el Banc Ibèric.

Ignacio Fierro-Viña, va ser el menor dels 3 germans. Va estar a 28 consells d'administració de bancs i empreses vinculades al hòlding financer familiar. Com els seus germans es va encarregar a la mort del seu pare el 1961 de les empreses d'Amèrica Llatina dedicades al tabac, els llumins i les begudes espirituoses. A Veneçuela va ser president de la Fosforera veneçolana i el gran impulsor del Banc Exterior de Caracas.

També va ser president del Banc Ibèric com el seu germà Alfonso i de Cointra, de Ciments Triefierro, de la Companyia Auxiliar de Fòsfors, d'Ibèrica d'Electrodomèstics, de Cervantes, de la Unió Comercial de l'Atlàntic; vicepresident de Fosforera Espanyola; conseller de Petroliber; vocal de la Companyia Anglo-Espanyola de Ciments Portland, de la Companyia Minera Santa Comba, de Financera Fierro, de la Companyia Espanyola de Ciments Especials El León i de Campsa.

Com els seus 2 germans més va ser conseller del Banc Central, després de l'absorció per aquest del Banc Ibèric (1977). La crisi i problemes financers li van afectar força menys que als seus germans Arturo i Alfonso, ja que s'havia quedat amb les inversions americanes i amb els negocis espanyols que ell havia gestionat personalment: Cointra i Camping Gas. El 1990 va arribar a obrir un petit banc a New York.

El 1916 funda la companyia Transmediterránea amb un capital inicial de 100 milions de les antigues pessetes. La companyia integrava diverses navilieres, i controlava les comunicacions entre les Balears i el Marroc i el trànsit de cabotatge a Llevant. Després de la guerra civil, va fer diverses operacions financeres molt importants, destacant la compra de la Barcelona Traction, després de la qual va fundar FECSA. El 1955 crea la Fundació Juan March (imitació d'altres fundacions com Rockefeller o Carnegie), per promoure la ciència i la cultura.

El Banco Popular va arribar a controlar diversos Bancs regionals com: Banc d'Andalusia, Banc de Castella, Banc de Crèdit Balear, Banc de Galícia i Banc de Bascònia. L'any 2004 Valls cedeix a Ángel Ron, la presidència del grup financer que compartia amb el seu germà Javier des de l'any 1989. Tot i això, va continuar vinculat amb l'entitat, presidint les reunions de la junta general d'accionistes. El Banco Popular va ser venut al Banco Santander per la simbòlica quantitat d'1 €, el juny de l'any 2017. Aquest fet va afectar milers d'accionistes per la fallida. El Popular va ser absorbit finalment pel Banco Santander el setembre de l'any 2018.

El 1987 va ser un dels negociadors de l'intent de fusió del Banco Bilbao amb Banesto. A més de participar activament a la fusió amb el Banc Biscaia. El 1988 Ybarra és elegit vicepresident del nou banc (BBV). El 1990 va ser proposat com a president en acabar el període de fusió entre ambdós bancs. En arribar al càrrec, l'entitat experimenta un gran creixement a l'estranger i arriba a ocupar el primer lloc a la classificació dels bancs espanyols. El BBV va ser patrocinador d'esdeveniments tan importants com l'Exposició Universal de Sevilla (1992) i es va convertir en accionista d'empreses com ara Repsol, Telefónica i Iberdrola. A més va realitzar múltiples inversions a Hispanoamèrica.

En els darrers anys de la dècada, Ybarra va liderar la fusió de BBV amb Argentària. El Banc resultant BBVA es va convertir en el segon operador del sector al país, només superat pel BSCH (Banc Santander Central Hispano). Ybarra va ser elegit copresident del nou banc (al costat de Francisco González) fins que, el 18 de desembre del 2001, va presentar la seva renúncia. Va mantenir els seus càrrecs com a copresident de la Fundació BBVA i vicepresident de Repsol. Els primers mesos de l'any 2002, després de conèixer-se la presumpta participació a l'escàndol dels comptes secrets del BBV a Jersey, va dimitir de tots els càrrecs vinculats amb l'entitat.