per María Comellas 
Aquest és un article que recull informació històrica del CD Blanes.
El CD Blanes va ser fundat el 1913 per un grup d'estiuejants, que van començar a practicar el futbol a les platges d'aquesta localitat gironina.
Després de diversos anys d'història, el club va aconseguir el seu èxit més gran el 1985, quan va aconseguir ascendir a la Tercera Divisió d'Espanya, on es va mantenir durant nou anys. La temporada 1988/89 el club va protagonitzar la millor campanya de la seva història, en lluitar por l'ascens de Segona B. Finalment, va finalitzar la lliga en quarta posició.
Un any més tard, va aconseguir el seu primer títol oficial: la Copa Generalitat (actual Copa Catalunya). Els gironins es van imposar `pr 2-0 a la UDA Gramanet, amb un equip format per: Isidre, Juqui, A. Muñoz, Sans, Durán, Sirvent, Resta, Benítez, José Luis Muñoz, Quique (Ramón) i Marcuelo (Sebas ).2 José Luis Muñoz, que un any abans havia estat màxim golejador de Tercera amb la samarreta del Blanes, va ser l'autor dels dos gols de la victòria.
A partir de la temporada 1993/94 el club, llastat per problemes econòmics, va encadenar diversos descensos, que el van enfonsar fins a Primera Regional el 1997. El 2004 va iniciar el seu ressorgir, encadenant quatre ascensos consecutius, que li van permetre tornar a Tercera Divisió el 2006.
Ja són moltes les persones que pregunten sobre fets, dades i esdeveniments de jugadors blanencs o que hagin jugat al nostre Club. Dels títols o gestes més significatives en què hagi estat involucrada la nostra entitat durant els 90 anys que porta de vida.
Era el 1921-1922 quan un jove blanenc, davanter centre, a “Cullec petit”, va ser el primer jugador de futbol que va arribar a formar part d'un equip d'elit, el Barça. Va jugar poc temps, va ser un bon jugador però per motius personals amb la seva xicota el va deixar el primer any.
Anys després, van ser diversos els jugadors locals que acabada la Guerra Civil van jugar en categories superiors, però no a primera divisió sinó a segona, entre d'altres: els germans Torrents, “el gran” i “el petit”; a Garriga, van jugar al Badalona, al Mataró, etc.
Un altre blanenc també va jugar amb el Barça. la temporada del 1940-1941, com a davanter, a Rafael Casamor “això de la Farmàcia”, va jugar sent pitxitxi a la primera. També a la mateixa temporada va jugar, “el noi de Cassà de la Selva”, a Josep Burcet, que jugava de mig.
Però crec que el cas més excepcional pel nostre poble, encara que mai no va jugar al Blanes, va ser el d'en Josep Parra, que per causes familiars als 14 anys va anar a viure a una altra ciutat. Josep Parra crec que va jugar al Terrassa de juvenil i abans de fer els 18 anys va fitxar per l'Espanyol arribant a ser l'únic blanenc que va jugar a la Selecció Absoluta Estatal fins avui.
Va jugar com a central al famós Mundial del Brasil de l'any 1952, formant part del mític equip que va eliminar la selecció, tot poderosa, d'Anglaterra en un resultat d'1-0, amb el famós gol de Zarra. A Josep Parra va ser anomenat el millor central del campionat, formant part de l'equip ideal juntament amb Basora i Ramallets, continuant jugant fins als anys 60, sempre a l'Espanyol. A Blanes se li va fer un homenatge, que va ser multitudinari, jugant un partit entre un combinat blanenc reforçat i el primer equip de l'Espanyol; hi havia unes 3.000 persones al camp.
Entra en 60 al 70 també hi va haver jugadors del Blanes, encara que no eren blanencs, que van triomfar, entre ells, el porter Sancho, que va passar a l'Espanyol al primer equip i d'allà va passar a ser porter del Reial Madrid.
També un noi d'un poble del Maresme, anomenat Guillermo, va fitxar pel València i un altre maresmenc, anomenat Varela, va fitxar pel València de primera, igual que a Bolea, etc.
També són dignes de menció entre els anys 60 i 70 els tres blanencs que van fitxar per la primera Divisió encara que mai van jugar amb el Blanes. Van ser a Casamor, també dit “el de la farmàcia”, que va fitxar pel Barça, però no va tirar endavant per assumptes personals, estudis a la universitat.
Però la millor gesta la va protagonitzar a Josep Maria Ruiz i Esgleas “es chico marroi” que va jugar amb el juvenil de l'Espanyol. Va passar al primer equip i va formar part de l'equip olímpic en els jocs de la Mediterrània dels quals fossin Campions, passant a ser un dels jugadors de l'equip filial. Va ser jugador titular del primer equip de l?Espanyol. Al cap de pocs anys va tenir la mala fortuna d'una greu lesió i va estar molt de temps per recuperar-se. Semblava que deixaria el futbol però va tornar a fitxar pel Mallorca on va acabar la carrera esportiva.
Que recordi dels anys 60, un davanter, cedit al Blanes pel Barça, va ser a Diego Espinosa, del Poblenou, va passar al Ceuta de segona i després al Llevant ia l'Hèrcules. Anys després van tornar a ser uns joves locals que amb molta il·lusió provaran sort a la Masia de Can Barça. El primer va ser a Salvador Castanyer “se de Can Cuixi” va estar al Barça B, en aquells moments el Condal, i va arribar a jugar alguns partits amb el primer equip. Ho va seguir el jove Sebastià Pla “A Sebas” que va formar al ja Barça B, acabant la seva vida esportiva al Blanes.
Qui també va passar de juvenil de la Salle de Girona al Blanes als 18 anys i el va fitxar el Saragossa jugant amb el segon equip, l'Aragó i també jugant amb algun del primer equip va ser a Juanjo Requena. Després de jugar en diferents categories va tornar al Blanes.
Als anys 90 alguns jugadors del Blanes van passar a segona al Barça, a Siscu Francis, va estar força temps però també va acabar al Blanes. Un altre va ser a Salvador Jape, que va estar a l'Espanyol, però va estar cedit a l'Hospitalet a segona B. De tots els anomenats és l'únic que encara està en actiu, crec que al Banyoles.
Passant a la temporada 2002, tenim un jove José Ignació Martínez, que va passar a l'Espanyol juvenil i al segon equip. Va tenir la desgràcia de lesionar-se l'any passat, però sembla que se'n sortirà bé, ara està cedit al segon B.
Presidents del CD Blanes
RELACIÓ DE TOTS ELS PRESIDENTS DEL CLUB ESPORTIU BLANES DES DE LA SEVA FUNDACIÓ
(1913-2013).
1r Sr. Amadeu Pons ( 1913-1914 ).
2n Sr. Narcís Sicra ( 1914-1916 ) i ( 1919-1921 ).
3r Sr. Rosent Torssas ( 1916-1918 ) i ( 1919-1919 ).
4t Sr Rene Bourlon ( 1918-1919 ).
5è Sr. Josep Matas ( 1922-1924 ).
Eventuals fins el 1929, Josep Matas, Guelfo Zola i Josep Costa.
6è Sr. Joaquím Busquets
7è Enric Giol ( 1929-1932 ) Tots van actuar com a presidents.
8è Sr. Joaquím Olmos
Entre els anys ( 1932-1933 ), el Blanes va quedar Campió de Catalunya Amateur, guanyant al Tàrrega, en una Final a partit únic al Mític Camp de les Corts del Barça, amb el resultat d'un “2” a “0” . Gols d'en Torrent II << El >>Petit.
En aquell gloriós any era President el Sr. Joaquím Busquets, que després de finalitzar el partit va dimitir, tornant a ser president el Sr. Enric Giol i posteriorment el Sr. Joaquím Olmos ( 8è president de la història ( 1933-1937 ), fins a la Guerra Civil.
L'any 1939, el Sr. Enric Giol va tornar a ser president per 4a vegada ( 1942-1943 ), posteriorment lo Blanes es va retirar per assumptes civils, interns i econòmics.
9è Sr. Joan Ribas ( 1946-1948 ), que va tornar a reconstituir l'entitat Esportiva.
Després va tornar el Sr. Enric Giol, qui va tornar per 5è vegada a ser president.
10è Sr. Josep Ruiz Esteve ( 1952-1953 ).
11è Sr. Francesc Ros Planes ( 1953-1957 ).
12è Sr Carlos Granicher ( 1957-1962 ).
13è Sr. Miquel Colomer ( 1962-1965 ).
14è Sr. salvador Marco ( 1965-1967 ).
15è Sr. Alonso Castro ( 1967-1968 ).
A la temporada de 1968-1969, un altre cop va ser president eventual el Sr. Joan Ribas.
De l'any 1969 al 1970, van ser president eventuals el Srs. Domenech Valls i Joan Ribas. I des de l'any 1971 fins a la temporada 1976-1977, va continuar com a president el Sr. Joan Ribas.
16è Sr. Josep Amate ( 1977-1980 ).
17è Sr Josep Torrecillas ( 1980-1982 ).
Entre els anys 1982 i 1987 va tornar a ser elegit president el Sr. Joan Ribas qui va morir per accident i va passar el càrrec al Sr. Antoni Alcaide.
18è Sr. Antonio Alcaide ( 1987-1988 fins al 1994-1995 ).
19è Sr. Ramon Estol Ferrer ( 1995-1996-2000 ).
20è Sr. Manuel Romero ( 2001- 2003 ).
21è Sr. Sebastian Javier Rodriguez (2003-2008)
22è Sr Isaias Salinas Sanchez ( 2008 fins adata d'avui)
Cal destacar que en aquests 100 anys han estat vint presidents elegits, però entre ells n'hi ha alguns que han aconseguit la presidència en diferents temporades ( Sr. Enric Giol, Sr. Joan Ribas i Sr. Narciso Sicra ) i alguns altres com a eventuals ( Sr. Guelf zola, Sr. Josep Costa, Sr. Domenech Valls, Sr. Vicente Zurita i Àngel Pizarro).
