per Jesus Barreña 
Cas d'herències sense testament, també anomenada herència abintestat basat en una sentència d'Audiència Provincial Saragossa 620/2005.
L'esposa del mort recorre la sentència del Jutjat de Primera Instància davant l'Audiència Provincial en entendre que té dret a rebre l'herència legítima.
A la mort del causant sense haver testat els fills es van repartir haver hereditari. L'esposa reclama davant els tribunals que ella té dret a part de l'haver hereditari, ja que així ho recull la llei per al cas de mort sense testar.
L'esposa del causant va posar un recurs davant l'Audiència Provincial de Saragossa, ja que en primera instància el tribunal no li havia donat la raó. El que reclamava és que tenia dret a part de l'herència del seu difunt marit, ja que aquest no havia atorgat testament abans de morir, i segons l'ordenament ella tenia dret a l'usdefruit de part d'aquesta.
Els hereus legítims (fills i nebots) es van negar a repartir amb ella l'herència i van al·legar que no tenia dret sobre aquesta ja que malgrat no estar separats legalment feia molts anys que estaven separats de facto.
Resolució de l'audiència
L'audiència, per donar resposta a aquest cas, es va basar en el següent:
Va dir que la qüestió en aquest cas era determinar l'abast de l'article 216 de la llei 1/99 de 24 de febrer de successions per causa de mort d'Aragó que diu: «La crida al cònjuge supervivent no tindrà lloc si la mort del causant fos decretada judicialment la separació…, o si estigués separat de fet per mutu acord que consti fefaentment».
En aquest cas, ningú no discuteix que els cònjuges portaven més de 20 anys separats i vivint en domicilis separats.
Per tant la qüestió era concloure si la separació de fet va ser de mutu acord i si constava fefaentment, ja que la llei pretén excloure de la crida a herència el cònjuge que estigui deslligat quant a afectes i interessos, ja que no té vincles de sang amb el mort.
La separació imposada per un dels cònjuges sense anuència de l'altre no seria suficient per privar el supervivent del dret hereditari.
El mutu acord no exigeix constància documental, pot ser exprés o tàcit.
La fefaciència tampoc no és sinònim de constància documental, sinó que fa referència a allò que fa prova per si mateix, amb tal força i capacitat de convicció que exclou qualsevol dubte o raonament contrari.
Amb aquesta base, la Sala extreu que tots dos van viure separats més de 20 anys, no només de domicili, sinó també de vincles personals i econòmics propis de relació conjugal.
A més, la prolongada separació implica una acceptació mútua d'aquesta situació de fet que s'ha consolidat. Així ho va entendre la STS 13-juny-1986. És més, en el cas present, no consta cap intent de recuperar la convivència per part de cap dels cònjuges, quan cap impediment existia sobre això, ja que tots dos residien a Madrid, tots dos treballaven a la mateixa empresa i posseïen, per tant, suficient independència econòmica per residir independents.
A més, queda clara la fefaciència d'aquesta realitat.
Per tant, es donen els requisits de l'article 216, i el recurs va ser desestimat, per la qual cosa la sentència prèvia va ser confirmada.
Jurisprudència vista en el cas
Altres sentències sobre herències sense testament relacionades:
- Audiència Provincial de Soria – Secció Primera – Jurisdicció: Civil – 2 – Num. Res.: 42/2006 – Num.Rec.: 38/2006
- Audiència Provincial d'Orense – Secció Segona – Jurisdicció: Civil – 1
- Tribunal Suprem – Sala Primera – Jurisdicció: Civil – 2- Num. Rec.: 4065 / 2000
Utilització de les noves tecnologies a les herències
En tot allò referent a herències ja s'està procedint a utilitzar les noves tecnologies als serveis legals. És el que es coneix com tecnologia legal. Una de les empreses més rellevants és Herento (fundada per Ramon Pratdesaba, Lluisa Morales i Rubén Mendiola) que des del 2019 està aplicant la seva tecnologia de finestreta per realitzar tots els tràmits pertinents al registre civil, el registre de la propietat, el notari, les entitats financeres i les companyies dassegurances. A més de facilitar i simplificar la feina al fiscalista, estalviant impostos als hereus.
Imatge de Rafa Vores en Pixabay
