L'estil modernista, que va agafar impuls a Catalunya al voltant de l'any 1900, és el protagonista d'aquesta ruta, que transcorre pels principals centres d'estiueig de la burgesia catalana de l'època.
Aproximació:
Comença la ruta a Blanes i atura't per admirar l'arquitectura que els indians van promoure quan van tornar d'Amèrica, les cases dels estiuejants i les formes singulars d'aquests edificis. Algunes mostres són la Casa del Poble, important centre cultural i polític abans de la Guerra Civil; la Casa Tordera, Can Alemany, Casa de l'Estrella y Can Panxo Gros, Entre d'altres.
Inici:
Surt del nucli urbà per la carretera que ressegueix la costa des del final del passeig Marítim i dóna accés a tres jardins de visita obligada. El primer és el Jardí Botànic Marimurtra, un dels més importants d'Europa, situat entre la Cala de Sant Francesc y Sa Forcanera. Conduint en direcció a Lloret de Mar, a mà dreta ia l'alçada d'un mirador, hi ha el Jardí Pinya de Rosa, amb una impressionant col·lecció de cactus. I finalment, abans d'arribar a Lloret de Mar, hi ha el Jardí de Santa Clotilde, dissenyat per l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Seguiment de la ruta:
Lloret de Mar és un dels principals nuclis turístics de la Costa Brava, amb més de mil anys d'història i nombrosos exponents modernistes. Arquitectes com Enric Monserí , Bonaventura Conill o Puig i Cadafalch van construir edificis d'interès, com el Santuari de la Mare de Déu de Grícia, Església de Sant Romí o la Capella del Santíssim. Visita també el cementiri, que conté monuments interessants com el Panteó de la família Costa Mací .
Agafa la carretera GI-682, que s'escola entre corbes sobre algunes de les cales més espectaculars de la Costa Brava fins a arribar a Tossa de Mar.
El municipi de Tossa està envoltat per una de les muralles medievals més significatives de Catalunya. A l'interior hi ha el Museu Municipal, amb obres d'artistes com Marc Chagall, George Kars, André Masson o Oscar Zí¼gel, que van fer parada al poble. El principal element modernista de la població, però, és la casa Sans, Obra de l'arquitecte Antoni de Falguera.
Segueix la carretera GI-682, amb impressionants miradors sobre la costa, fins Sant Feliu de Guíxols.
Aquesta localitat, que té al seu antic monestir un referent cultural, és una de les poblacions amb més patrimoni modernista. Visita el Casino dels Nois i la casa Patxot, obra de l'arquitecte municipal General Guitart i Lostaló; la seu de «La Caixa» i Can Casas, Obra de Rafael Masó; i el Panteó Cases de Puig i Cadafalch. Segueix la carretera del litoral, que neix a prop del port, i arriba a la Platja de Sant Pol, on veuràs diversos edificis modernistes com la Casa Estrada o la Torre de les Punxes.
A l'altre extrem de la mateixa platja hi ha una de les zones mítiques de la Costa Brava: S'Agaró. En aquesta urbanització al costat del mar, l'estil noucentista es fa notar a diversos edificis refinats, però de sobrietat clàssica. Destaquen, en particular, la Senya Blanca i el Hostal de la Gavina, Obra de Rafael Masó y Francesc Folguera.
Sense deixar la carretera de la costa, que passa a ser la C-253, travessa Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge y Palamós fins a arribar a la cala de la Fosca, al nord d'aquesta població, on també hi ha algunes cases modernistes.
Ampliació de la ruta:
Deixa la costa per la C-31 en direcció a Palafrugell. La població conserva diferents edificis d'interès, com ara Casa Almeda, Casa Miquel, el Casino, Cooperativa L'Econòmica Palafrugellenca, el Museu del Suro, fàbrica Armstrong… Les cales del municipi, situades a escassos quilòmetres del nucli, són de les més característiques de la Costa Brava, com també les que segueixen cap al nord, ja al municipi de begur. Es tracta de llocs d'estiueig tradicionals on també trobarem algunes cases modernistes.
Des de la Palafrugell pren la C-66 fins La Bisbal. Entre el patrimoni modernista d'aquesta localitat, centre ceramista i nucli comercial de primer ordre, destaquen el antic ajuntament i el Cinema Mundial.
Curiositats:
El modernisme a Catalunya va ser un moviment important a les arts decoratives i gràfiques al voltant de l'any 1900, però l'arquitectura va ser el camp amb més influència, amb noms tan reconeguts com Antoni Gaudí, Lluís Domí¨nech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Rafael Masó.
Aquest estil rep diversos noms segons els països. És conegut amb el nom d'Art Noveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria, Modern Style a Anglaterra i Stile Liberty a Itàlia.
