El municipi de Lloret de Mar es troba al extrem meridional de la província de Girona i forma part de la comarca de la Selva. El terme municipal té una població de 39.089 habitants (INE, 2020).
Pertany a la comarca de la Selva. És un dels llocs de referència internacional al turisme a Girona.
Lloret està format per un nucli urbà i per una sèrie de veïnats i urbanitzacions, que el converteixen en un municipi molt dispers a nivell territorial. Actualment hi ha més de 35 urbanitzacions i al seu terme municipal hi ha fins a set platges amb un total de 7 km de costa. Per això Lloret de Mar és una de les destinacions turístiques més importants de Catalunya.
Té un clima mediterrani litoral, i sempre es pot gaudir d´una temperatura més suau que al´interior gràcies al´efecte tèrmic moderador del mar. La Mediterrània és un mar càlid durant tot l'any, aquesta moderació de les temperatures té més incidència a l'hivern que a l'estiu. Les pluges màximes es concentren a la tardor.
Més informació de Lloret de Mar
Lloret de Mar es remunta històricament a les èpoques ibèrica i romana en diversos jaciments arqueològics. A l'Edat Mitjana, apareix documentat per primera vegada el 966 amb la forma Lauredo, una versió de la paraula llatina «lauretum» (llorer). Com moltes poblacions costaneres de la Mediterrània, Lloret va patir freqüents incursions dels pirates sarraïns durant l'Edat Mitjana. Es diu que la tradició del ball de «Ses Almorratxes» es va originar en aquella època.
El nucli actual de la població es va formar al s. XV al voltant de la platja. Anteriorment, es trobava a 1km terra a dins, per evitar o si calgués per preparar-se als atacs dels pirates, i al costat de l'Ermita de les Alegries, que va ser l'església principal de la Vila abans que s'edifiqués l'actual Església de Sant Romà. A partir del s. XVIII el port de Lloret (actualment sense vestigis) va anar prenent cada vegada més importància gràcies al comerç, del qual són record les cases edificades pels indians.
Lloret de Mar va començar a rebre els primers visitants estrangers al voltant del 1950. Des dels anys anteriors, anys vint, i fins i tot abans, havia acollit, als estius, selectes famílies de la societat de Barcelona i el seu entorn que buscaven a les platges lloretenses un ambient agradable . Entre els estiuejants il·lustres cal nomenar Josep Carner, un dels grans poetes de Catalunya, que el 1919, a la revista D'Aquí, d'Allà, va batejar a Lloret de Mar com a «paradís gentil».
El nom de Lloret de Mar era conegut a través d'aquella famosa ària de Marina que diu textualment: Costa la de Llevant, platja la de Lloret. Van ser cantada per primera vegada el 1855 i anys després es va convertir en el primer eslògan publicitari de Lloret de Mar.
Després de la Guerra Civil espanyola del 1936-39, la burgesia de Barcelona i la seva àrea d'influència torna a escollir Lloret de Mar, entre altres poblacions costaneres, com a destinació de vacances. De mica en mica, la fama de la ciutat d'estiueig transcendeix els límits fronterers de l'Estat Espanyol i comencen a aparèixer les primeres cares estrangeres. Un metge odontòleg alemany, Ernest Adler (Karlsbad, 1906 – Lloret 1996), de gran prestigi a Europa en temes de medicina bucal, establert a la població contribueix a divulgar el nom i les excel·lències del poble entre la seva clientela centreeuropea.
Lloret de Mar comença llavors la gran transformació urbanística que orientés la població cap al negoci turístic de manera concloent. La gent ho apostava tot a una sola carta, potser tement que altres alternatives puguin fer fracassar en un futur, que amb el turisme i l'hostaleria es preveia bo. La conversió del poble en un centre de vacances de primer ordre no ha fet oblidar les arrels històriques que evidencien la llarga existència de la població. El Lloret actual és el resultat de l'hàbil adequació de la vida lloretenca a les perspectives econòmiques dominants a cada moment.
Informació de turisme a Lloret de Mar