Empresa familiar. Les més importants d'Espanya

El 1885, els germans Echevarría (Federico i José) associats a la companyia Echevarría Hermanos, es fan càrrec de tots els negocis industrials del seu pare que mor el 1896. Encara que aviat Federico Echevarría emprèn nous projectes per als quals s'associa amb Juan de Zuricalday , comprant nous terrenys per a la fabricació mecànica de claus de ferrar (amb exportació a nivell mundial). El 1894, com a propietari de la fàbrica Recalde signa un contracte de col·laboració amb Frederick Siemens, aconseguint la instal·lació del primer forn d'acer a Espanya i diversos trens de laminació. L'any 1901 Federico adquireix la fàbrica de filferros Santa Ana (Castrejana) amb un forn alt i seccions de trefileria. A través d'un ramal ferroviari aconsegueix connectar la fàbrica de Recalde i la Fàbrica de Ferros i Fosa Santa Agueda. S'expandeix així el complex siderúrgic inicial, muntant un taller mecànic de construcció i reparació de maquinària. Després de la mort de la seva dona el 1902, Federico forma la societat comanditària Federico Echevarría i Fills (1903) amb els seus fills grans (Juan i Luis) i comanditaris (els seus 8 fills restants). L'empresa fusionada amb altres factoria d'Echevarría té 230 treballadors a Recalde i 83 a Castrejana, aconseguint una producció anual de 2500 tones d'acer. L'empresa Federico Echevarría i Fills es transforma en Societat Anònima Echevarría el 1920. L'empresa es dedica a la fabricació d'acers fins i especials i apareix al mercat amb el nom de HEVA. L'empresa va creixent de mica en mica fins a assolir els 780 operaris. Les inversions realitzades a la dècada de 1920, li permeten superar amb relativa facilitat la crisi de 1930-31. Posterior a la Guerra Civil, la proximitat de l'empresa al nucli urbà de Bilbao, va obligar el trasllat a Basauri (1963) amb instal·lació de dependències i forns nous. La fàbrica va començar a funcionar el 1967. Després de la crisi del sector siderúrgic als 70, la societat Echevarría s'integra al sector públic (1988) i 2 anys més tard es fusiona amb Acenor amb Forjas i Aceros de Reinosa. La integració plena d'activitats és a l'any 1994 i un any més tard es duu a terme el procés de privatització del grup, on està integrada l'antiga planta d'Echevarría de Basauri que l'any 2000 va posar en marxa una nova aceria. El solar de la vella fàbrica d'Echevarría a Begoña va ser adquirit per l'Ajuntament de Bilbao per construir-hi un parc públic, deixant com a testimoni del seu ús industrial una xemeneia.

Pedro Gandarias, juntament amb familiars de la seva dona i altres importants empresaris del sector, participen a la fundació de la Societat Anònima Metal·lúrgia i Construccions "La Biscaia" el 1882. Aquesta empresa, juntament amb la d'Alts Horns de Bilbao i La Iberia, seran la matriu de la futura empresa Altos Hornos de Biscaia. L'empresa Altos Hornos de Biscaia es va fundar l'any 1902, un any després de la mort de Pedro Gandarias i va estar ubicada a Baracaldo i Sestao. L'empresa comptava amb diverses instal·lacions mineres i petites factories distribuïdes per Cantàbria, Astúries, Almeria, Múrcia i Guadalajara. A més comptava amb moltes empreses auxiliars juntament amb altres mines a Biscaia. Durant la segona meitat del segle XX, Alts Forns de Biscaia es va estendre per la Comunitat Valenciana (Alts Forns de la Mediterrània) i Navarra. L'empresa va patir una forta reconversió industrial el 1980, comptant amb més de 11.000 treballadors directes i finalment el juliol del 1996, va haver de tancar de manera definitiva les seves últimes instal·lacions.      

?Malgrat que els començaments van ser força complicats, comptar amb el suport de Benigno Arce i molts altres professionals als negocis, fan que l?empresa faci front a les seves necessitats i pugui adquirir les matèries primeres necessàries per tirar endavant. L'empresa comença a funcionar el 1874, estant dedicada al principi al proveïment de les ferreteries de Santander. Com a dades rellevants en l'evolució de Forjas de Buelna, tenim: Fins al 1877, Quijano viatja diàriament des de Torrelavega als Corrals de Buelna, en un carro tirat per 2 jaques tores, una d'elles anomenada Espartero, es quedaria com a emblema de la nova societat Nova Muntanya Quijano. El 1880 va instal·lar enllumenat públic als tallers i el 1881 va introduir el telèfon a les seves indústries. El 1883 Quijano compra una fàbrica de farines i munta al seu edifici un tren de laminar filferro i una trefileria. Evitant així les importacions de matèries primeres per fabricar puntes de França i Anglaterra. L'any 1892 aconsegueix obtenir més energia hidràulica d'uns salts d'aigua artificials. Crea una cooperativa obrera, dotada d‟una caixa per a jubilacions i accidents (8 anys abans de la Llei d‟Accidents de Treball). També impulsa la construcció de cases barates per a tots els obrers. El 1899 funda a Santander la societat Altos Hornos de Nueva Montaña, sent el seu primer president. A més de ser conseller i fundador del ferrocarril Santander-Bilbao i del ferrocarril Cantàbric. Quijano va ser diputat provincial als 25 anys i va representar Cantàbria en diverses ocasions com a Senador El 1906 l'empresa compta amb més de 600 obrers procedents dels pobles limítrofs a la vall de Buelna. José María Quijano va completar les Forges de Buelna amb magatzems, edificis i va arribar a unir els salts d'aigua per mitjà d'un ferrocarril de més de 3 quilòmetres. En l'actualitat, hi ha set branques familiars descendents de José María Quijano Fernández-Hontoria: Quijano Otero, Díaz de Bustamante Quijano, Quijano González-Camino, Mazarrasa Quijano, Quijano Secades, Quintana Quijano i Quijano Agüero.

Gestamp ha passat de ser un petit proveïdor local d'estampació a una companyia de caràcter global, amb presència als principals centres neuràlgics de fabricació d'automòbils. Té presència a 24 països de tot el món i es dedica al disseny, desenvolupament i fabricació de components metàl·lics per a l'automòbil. Està especialitzat en la creació de productes amb un disseny innovador per aconseguir vehicles cada cop més segurs i lleugers, i per tant millors en relació al consum d'energia i impacte mediambiental. Actualment l'empresa està gestionada pels fills del fundador, Francisco José Riberas Mera i Juan María Jon Riberas Mera, comptant amb prop de 50.000 empleats i la seva facturació arriba als 8548 milions d'euros, dedicant part del seu temps a investigar i desenvolupar tecnologies capdavanteres.     ?       Gestamp és un grup internacional espanyol de enginyeria automotriu. La companyia està dedicada al disseny, desenvolupament i fabricació de components metàl·lics per a automòbils. Gestamp va ser fundada el 1997 per Francisco Riberas Pampliega amb lobjectiu de convertir-se en un proveïdor global. Actualment l'empresa està gestionada pels fills del fundador, Francisco José Riberas Mera y Juan María Jon Riberas Mera, està present a 22 països a tot el món i compta amb més de 100 plantes de producció i 13 centres de R+D. A data de desembre del 2018, la seva plantilla estava conformada per més de 43.000 empleats amb una facturació de 8.548 milions.¹?²?

L'empresa continua tenint un accent familiar marcat. Els 3 fills homes de Pedro Velasco (a més té 2 filles) són els actuals pilars del Grup que va quedar dividit en 2 societats, Laminats Velasco, que actua com a distribuïdor, i Cosimet, responsable patrimonial. A més de la distribució d'acer, i els sectors immobiliari i assegurador, la família Velasco ha apostat molt fort per les energies renovables i té com a reptes actuals mantenir el nivell de solvència, fortalesa financera i prestigi, avalats per la seva trajectòria. A més, Cosimet pretén continuar aprofundint en la diversificació i el creixement en mercats estratègics, reforçant la seva expansió a nivell internacional.