La història de Blanes comença amb una presència humana al territori de l'actual terme de Blanes que possiblement es remunti a la Prehistòria. Però, de fet, les primeres notícies clares sobre els pobladors de la nostra comarca fan referència a la societat ibèrica pre-romana. Alguns autors clàssics esmenten la seva existència abans del segle III aC i la situen entre Empúries i Barcelona al costat del riu Larnum.
El poblat iber possiblement va estar situat al vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que al cim hi va haver un lloc de vigila que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat.
El castell de Blanes o de Forcadell apareix citat ja el 1002 en un document del vescomte Sunifred de Girona, i cap a l'any 1050 seran els seus successors, els Cabrera, que posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona.
Per sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la Vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognominada Blanes. Durant el segle XIII els senyors feudals, Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillermo de Blanes concediran una sèrie de privilegis i llibertats al port ia la Vila de Blanes per afavorir el poblament i el creixement econòmic.
L'any 1793 els tractats d'història ens diuen que es va instituir la trobada votiva de Sant Rafael en acció de gràcies a la Mare de Déu del Vilar per salvar la Vila de la Guerra Gran. Al cap d'uns anys, durant la guerra del francès (1808-14), Blanes va fer de caserna general francesa per preparar l'assalt a la fortalesa d'Hostalric. En aquest període, es constaten resistències a pagar els drets senyorials, tot un símbol dels nous temps i de la fi de l'Antic Règim. El darrer senyor de la Vila va ser el Duc de Medinaceli.
L'activitat marítima important afavorirà l'establiment d'una escola de nàutica per a pilots d'alçada que coincidirà amb l'època d'or de les drassanes, les més importants de la costa nord catalana fins a finals del segle. Les innovacions tècniques com el pas del ferrocarril (1859), l'enllumenat de gas (1881) o la primera instal·lació elèctrica (1889) afavoreixen el creixement. Tot i això, la fi de segle vindrà marcada per la crisi de les drassanes, del cultiu de la vinya i les migracions a Amèrica.
Les història durant la Guerra Civil (1936-39) va ser complicada, la població va patir bombardejos i gana, a més es va produir una profunda divisió entre vencedors i vençuts. Amb la postguerra continuarà el període de privacions i una forta repressió contra tot allò contrari al règim. Amb l'obertura política de la dècada dels 50 es produiran dos fenòmens importants: l'inici del turisme estranger en massa i un gran moviment migratori procedent de la resta de la Península que farà doblegar la població entre 1955 i 1970. En aquest període experimentaran un gran creixement el sector de la construcció, els serveis i també el tèxtil.
Actualment Blanes destaca pel seu desenvolupament econòmic, polític i social, cosa que fa que sigui considerada com un dels municipis més importants de les comarques gironines i és la frontera sud de la Costa Brava. Sent una important destinació turística.
El seu clima, el seu paisatge privilegiat, la seva ànima literària (Ruyra, Maragall, Sagarra, Bolaño…) o la seva localització fan de Blanes un dels enclavaments més atractius de la Costa Brava.